Voldria guardar en una caixeta que no es pogués obrir mai la innocència dels nostres nets, i com ells tots els nens del món. Són molts els detalls tant de paraula com de fets que tenen i demostren la seva innocència.
Un de tants que em va arribar al cor va ser ... un dia que venia jo del dentista que m’havia tret un queixal, i en arribar a casa s’acosta un dels meus nets i em pregunta: ja tens el queixal per posar-lo sota el coixí i que el “ratoncito Pérez” et porti un regal? En dir-li que no, es quedà molt parat, però reaccionat tot seguit em digué: No passa res, li escrius una nota dient-li que no el tens i millor si també li fas un dibuix; ja veuràs, com és molt bo, que et deixarà una coseta, i així mateix ho vàrem fer tots dos, ell ajudant-me en els detalls del dibuix, i el posàrem sota el coixí. L’endemà hi havia un regalet, i tant ell com jo vam ser molt feliços.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segur que el mal et deuria passar d'inmediat! Quin món tan poètic i meravellós tenen els nens! Felicitats per la teva família.
ResponEliminaLainnocència dels nens és un plaer que els avis en gaudim plenament. Una història molt bonica.
ResponEliminaRaimunda