època, més o menys entre els anys 67 i 79, ja que apart de treballar fora de casa, tenia tres fills menuts per ajudar-los amb tot el que calgués; la veritat no em quedaven forces per poder seguir els afers de tot el que podia comportar en aquells moments "la transició". Plena il·lusions i molt de moviment el qual volia manifestar-se de totes les maneres per tot allò que durant molts anys ens havia estat vedat, en primer lloc la nostra llengua.La cançó "El drapaire" em porta records tal com diu en veure el home per els carrers arrossegant el carro, "ple de ampolles i papers, draps i roba bruta, paraigües i mobles vells" i els nens que trobava per el camí, uns reien i d'altres com els meus fills li tenien por quan cridava "Sóc el drapaire"
Molt divertit aquest record del carro. Ara, per segons quins barris també es torna veure però, no ho pregonen.
ResponEliminaI tant que si que porta molts records "el drapaire" per les que ja tenim una edat. A casa teníem un sac per posar-hi els papers que després la drapaire venia a buscar i a canvi ens donava uns dinerons. Això ja era d'alguna manera reciclar, oi que si?
ResponElimina