Cançó de la bruixa cremada
Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.
El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa, a trenc de dia
com una ombra al camí ral.
Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el Sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.
De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquets de la vila
que la son els has robat.
Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem al foc.
Cap fadrí darrere cendra
perdrà els passos ni la sort.
Bruixa, plou sobre la vila.
Ja sols resta el teu vestit.
A pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.
Vídeo: Cançó de la bruixa cremada.
Comentari:
Per a M.M.M. “la bruixa” és símbol de la dona que es rebel•la. Els aspectes amables de la seva infantesa són representats per les bruixes amb l’escombra i per les fades, però la M.M.M. sent també el dol per les bruixes, les dones sàvies...perseguides i massacrades al llarg de l’historia, i el dol de sentir-se ella també, sola i estranya, com una dona jove que és i que busca una alternativa i els estereotips de la feminitat tradicional. Tot això ho trobem expressat en el poema “ la bruixa de dol” que tot seguit transcrivim.
Quan tracta d’aquets temes apareixen sovint els mots: déu, diable, aranya del castell, bruixa, escombra o granera, foc, llac mitjanit, porta, finestra, espiral de fum, verí...i d’altres.
La Bruixa de dol
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria Mercè Marçal,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada